P. N. de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

213 cela, c. J. (1964): Viaje al Pirineo de Lérida: notas de un paseo a pie por el Pallars Sobirà. Ediciones Alfaguara. chinchilla M. y crespo, M. (1987): Guia del Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici. Ketres. coll, P., aniz, M. y luengo, V. (2002): Els tre- sors d’Aigüestortes i Sant Maurici. Pagès editors. copons, r. y Borodonau, J. (1996): «El registro sedimentario del Cuaternario reciente en el lago Redó d’Aigüestortes.» Cuadernos Laboratorio Xeolóxico de Laxe 21: 249-260. corominas, J. (1989): «Estabilidad de taludes y laderas naturales.» Monografía 3. Sociedad Española de Geomorfología. coromines, J. (1990): Joan Coromines, Premio Nacional de las Letras Españolas, 1989. daumas, M. (1964): «Les crues du 3 aout 1963 dans les hautes vallées aragonaises et catala- nes.» Revue géographique des Pyrénées et du Sud-ouest. T XXXV. ecors Pyrenees Team (1988): «The ECORS deep reflection seismic survey across the Pyrenees.» Nature 331: 508-511. Figueras, S. (2005): «Quan la terra tremola.» IES Francesc Ribalta 1979/2004, 25 anys d’Institut, pàg. 115-122. Solsona Freixes, a. (2010): «Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya. Interès estratègic i sos- tenibilitat.» Tesis doctoral. Facultad de Geología. Universidad de Barcelona. Galanó, S. (2008): Itineraris a peu per la Vall Fosca. Cossetània Edicions (Colección Azimut, 99). García, c., Gavaldà, J., Martí, G., Martínez, P y ollé, P. (1996): Guia d’utilització del Butlletí del perill d’allaus. ICC. Gasull, B. (2009): «Incògnites dels cims verda- guerians.» Muntanya 882: 20-27. Goula, X., olivera, c., escuer, J. Y Fleta, J. (1990): «Terratrèmols del 1427-28 a Catalunya: vestigis i context geològic.» Guia d’excursió. XXII General Assembly Europ. Seism. Commission. Guimerà, J. et al. (1992): «Geologia. Els Pirineus.» Història Natural dels Països Catalans (II). Gutiérrez, M. (2008): Geomorfología. Pearson. Prentice Hall. Martí, J. (1980): «Morfologia glacial i perigla- cial de la Ribera de Sant Nicolau (Alta Ribagorça). Iniciació a l’estudi de la dinàmica ardèvol, l. et al. (2005): Meravelles geològi- ques del Pallars Sobirà . Arola editors. arranz, e. y lago, (1997): «Geología del Parque Nacional: interés de su estudio y conservación.» IV Jornades sobre recerca . Dep. Agric. Ramad. I Pesca. Generalitat de Catalunya. arranz, Y., y lago, M. (1994): «Carcateres geológicos de los gabros del sector Taüll- Estanys del Pessó». III Jornades sobre recerca . Dep. Agric. Ramad. I Pesca. Generalitat de Catalunya: 27-38. arranz, Y.,y lago, M. (1994): «Implicaciones genéticas de los «campos de enclaves». Ejemplos en la presa de Cavallers.» III Jornades sobre recerca. Dep. Agric. Ramad. I Pesca. Generalitat de Catalunya: 39-40. arribas, o. (2004): Fauna y paisaje de los Pirineos en la era glaciar. Lynx. Bordonau, J. (1992): Els complexos glaciolacus- tres relacionats amb el darer cicle glacial als Pirineus . Bordonau, J. (2001): GEÒTOP 109: L’allau d’arrossegalls de Senet. Generalitat de Catalunya. Depart. Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del medi Natural. Bordonau, J. (2001): GEOZONA 110: Ambients lacustres del Parc d’Aigüestortes . Generalitat de Catalunya. Depart. Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del medi Natural. Bordonau, J. (2006): «El glaciarismo cuatrena- rio en los Pirineos.» Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (133): 252-229. Bru, J., Serrat, d. y Vilaplana, J.M. (1984): « La dinámica geomorfológica de la cuneca torren- cial de Jou. La guingueta (Noguera Pallaresa)». Inestabilidad de laderas en el Pirineo. ETSI Caminos, Canales y Puertos. calvet, M. (2004): «The Quaternary glaciation of the Pyrenees.» Quaternary Glaciations-Extent and Crononology . carrillo, e. y afonso, i. (1999): Guia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. O.A. Parques Nacionales. carvajal, r. y quesada, P. (2007): Parcs natu- rals de Catalunya: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Geo Estel-REPSOL. casanova, J., MartínezMoreno, J. Y Mora r. (2007): «Traçant l’ocupació dels Pirneus: la Balma de Guilanyà i els caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental.» Tribuna d’Arqueologia, 2006-2007. bibLiOGraFía