P.N. d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

59 pèutiques. Les aigües mineromedicinals són les aigües que, d’unamanera natural, tenen una utili- tat terapèutica i la seva composició és constant en una font determinada i en el temps. Les aigües termals són les que tenenuna temperatura superi- or com a mínim de 4° C a la mitjana anual de la temperatura del lloc. La composició química de les aigües minerals pot ser diferent i, per tant, tenen aplicacions diverses. Segons les seves propietats químiques poden ser: Bicarbonatades : tenen una proporció elevada de bicarbonat, són antiàcides. Clorurades : tenen una elevada proporció de clor i sovint de sodi (clorurades-sòdiques). Tenenpropie- tats estimulants. Sulfhídriques : tenen dissolt àcid sulfhídric, gas d’olor desagradable; s’apliquen sobre lapell, inha- lant-les o per via oral, s’usen per amalalties de la pell, respiratòries, etc. Sulfatades : tenen una proporció elevada de sulfat, són laxants i purgants. Ferruginoses : tenen una proporció elevada de compostos de ferro, s’apliquen contra l’anèmia. Carbòniques : són aigües amb gas CO 2 dissolt, són digestives. Litíniques : tenen una certa quantitat de liti; s’usen per curar el reuma, la gota i les pedres del ronyó. L’HIDROTERMALISME DELS PIRINEUS Com ja hem vist, els Pirineus són una serralada que es va començar a formar fa 70 Ma i s’aturà amb la fi de l’orogènesi fauns20Ma. El resultat és un apilament de roques a causa de les estructures tectòniques. Per tant, actualment, encara que l’activitat tectònica principal ha cessat, encara hi ha certa activitat, com hem vist amb terratrèmols, falles actives i anomaliesgeotèrmiques enprofun- ditat. A la zonadel parc, el predomini de roquesaflorants són les roquesgranítiques. Engeneral sónmolt poc permeables a les infiltracions de l’aigua superfici- al. Però els geòlegs han evidenciat l’existència de nombroses fractures que permeten la infiltració de l’aigua capal subsòl. Les falles existentspoden ser de grans dimensions, a escala cortical, cosa que permet que l’aigua arribi fins a profunditats amb una anomalia tèrmica i s’escalfi. Així mateix, l’ai- gua calenta puja a través de falles importants cap a la superfície fins a brollar en forma de font hidrotermal . Al parchi hadiversesmanifestacionshidrotermals; lamajoria es concentren a la vall de laNoguera de Tor, a Caldes de Boí, on s’ha desenvolupat un cen- tre balneari molt important (itinerari 13). Altres manifestacions hidrotermals són a la zona nord, associades a la falla Nord de la Maladeta, Arties, Tredòs (itinerari 7) i Les (a la Vall d’Aran). A Catalunya s’exploten les aigües minerals des de fa més de 2.000 anys en diferents punts de la geografia. Diversos topònims derivats de les ter- mes romanes (caldes, d’ aquae calidae ‘aigües calentes’) ens recorden que l’ús d’aigües termals com a teràpia i descans té una llarga tradició. Aquestes aigües, quan pugen cap a la superfície, arrosseguen i dissolen diversos minerals i compo- nents que els proporcionen característiques tera- AIGUA CALENTA Bloc diagrama que il·lustra la circulació de l’aigua superficial freda que s’infiltra a través de les fractures, s’escalfa en la profunditat i torna a brollar a la superfície en forma d’aigua mineromedicinal i termal.

RkJQdWJsaXNoZXIy MTI4MzQz