P.N. d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

42 Boí Cavallers Túnel de Viella Riu de Sant Nicolau Cabdella Estany Gento Esterri Espot Estany de Sant Maurici Estanys de Colomèrs Port de la Bonaigua Portarró LaNoguera Ribagorçana LaNoguera Pallaresa Vall de Ruda Vall Fosca LaNoguera de Tor L Boí Cavallers Túnel de Viella Río Sant Nicolau Capdella Estany Gento Esterri Espot Sant Maurici Estanys de Colomers Puerto de la Bonaigua Portarró Noguera Ribagorzana Noguera Pallaresa Valle de Ruda Vall Fosca Noguera de Tor ació de les glaceres de l’últimaglaciació. Amb l’ajut d’aquest mapa s’han construït els blocs diagrama adjunts. En el bloc diagrama de l’esquerra s’ha representat l’aspecte de les glaceres al parc en l’època de màxima glaciació (fa 40.000 anys). Les valls principals: la Noguera Ribagorçana (la més llarga del vessant sud, amb 52 km), la Noguera de Tor i la Noguera Pallaresa, formen llargues llengües glacials alimentades pel glaç que s’acumula als circs. Lesglaceresde la concamediterrània tenen el sentit de desplaçament amb fletxes vermelles. En la part nord (conca atlàntica), veiem algunes llengües que es desplacen cap a la conca de la Garona, a la Vall d’Aran (fletxes blaves). El bloc de ladreta és l’ aspecteactual del relleudel parc un cop han desaparegut les glaceres. Nombrosos circs a les capçaleres i valls amb parets que li donen una forma de U, retocats per l’acció dels rius que es van encaixant en el fons. A part de les formes d’erosió glacial, un altre testi- monimolt valuós són elsnombrosos sediments que les glaceres deixen a les valls. Les morenes late- rals ens indiquen fins a quina altura va arribar el GLAÇ, RIUS I ESTANYS El paisatge és el protagonista d’aquest parc naci- onal i el seu aspecte majestuós és el resultat de l’acció de l’aigua i el glaç sobre les roques. Des de l’origen dels Pirineus, els relleus que la tectònica aixecava a poc a poc eren desgastats per la inexo- rable erosió. Aquest procés no s’ha detingut i con- tinua actuant fins a presentar-nos els magnífics paisatges actuals. Les morfologies que podem veure són la petjada que ens ha deixat l’últim episodi glacial. Com hem vist en el capítol «Les glaceres» (pàg. 23), al llarg demilions d’anys la Terraha experimentat èpoques glacials que podem deduir pels sediments que va deixar. Tanmateix, la que podem constatar amb més fidelitat és la més recent, l’última glaciació del període Quaternari (entre fa 100.000 i 11.000 anys), gràcies als sediments i les formes glacials característiques en el relleu. A partir de les observacions dels geòlegs especialit- zats en el tema s’ha elaborat unmapa amb la situ- EL PAISATGE Coll de transfluència glacial Coll de difluència glacial Avançament de la glacera cap a la concamediterrània Avançament de la glacera cap a la conca atlàntica (Vall d’Aran) Separació de conques

RkJQdWJsaXNoZXIy MTI4MzQz