P.N. d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

28 ELS PIRINEUS LAHISTÒRIADELS PIRINEUS P A L E O Z O I C M E S O Z O I C C E N O Z O I C OROGÈNESI HECINIANA OROGÈNESI ALPINA milions d’anys 1. Durant el Paleozoic s’hi dipositenmilers de metres de sediments. Elsmés antics tenenmés de 560Ma. 2. L’o rogènesi herciniana deforma aquests sediments formant encavalcaments i plecs que donen lloc a una serralada. 3. Un cop finalitzada l’orogènia (fa uns 300Ma), la serra- lada es col·lapsa , es formen falles normals que van enfonsant els relleus i s’emplacen intrusions de roques ígnies que tallen les roques preexistents. Els magmes poden arribar a la superfície en forma de volcans . 4. Al final del Paleozoic el col·lapse de la serralada i l’erosió deixen la superfície topogràfica pràcticament arrasada. 5. Fa250Ma s’iniciaelMesozoic. Sobre la superfícieerosionada s’hi dipositen sediments nous. Els primers sónmaterials continentals (vermells) del Triàsic i, per damunt seu, la resta de la sèrie, que són principalment sediments marins. En el Cretaci inferior els sediments es dipositen en fosses tectòniques controlades per falles normals. 6. Fa 75 Ma s’inicia l’ orogènesi alpina que dura fins fa 22 Ma (Mesozoic i Cenozoic). Els esforços de compressió deformen les roques, tant les del Paleozoic com les del Mesozoic i Cenozoic, i les pleguen i apilen. El resultat és la serralada dels Pirineus que va creixent a poc a poc. 7. Al mateix temps que creix el relleu, l’ erosió el va modelant. Aquesta erosió ens permet observar roques que eren a moltaprofunditat, com les granodiorites del parc. D’aquesta manera, els agents externs (aigua, glaç, vent, etc.) van per- filant lentament els cims i les valls. Fa tot just uns 40.000 anys, l’última gla- ciació va modelar els paisatges d’una manera característica, tal com els veiem actualment. Aflorament en superfície d’una roca granítica del Paleozoic.

RkJQdWJsaXNoZXIy MTI4MzQz