P.N. d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

213 Carvajal, R.; Quesada, P. Parcs naturals de Catalunya: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Geo Estel-REPSOL, 2007. Casanova, J.; Martínez-Moreno, J.; Mora, R. «Traçant l’ocupació dels Pirineus: la Balma de Guilanyà i els caçadors recol·lectors del Tardiglacial i l’Holocè antic al Prepirineu Oriental». A: Tribuna d’Arqueologia , 2006- 2007, 2007. Cela, C. J. Viaje al Pirineo de Lérida: notas de unpaseo apie por el Pallars Sobirà. Barcelona: Alfaguara, 1964. Chinchilla M.; Crespo, M. Guia del Parc Nacional d’Aigüestortes-Sant Maurici. Barce- lona: Ketres, 1987. Coll, P., Aniz, M.; Luengo, V. Els tresors d’Ai- güestortes i Sant Maurici. Lleida: Pagès, 2002. Copons, R.; Borodonau, J. «El registro sedi- mentario del Cuaternario reciente en el lago Redó d’Aigüestortes». Cuadernos Laboratorio Xeolóxico de Laxe (1996), núm. 21; p. 249-260. Corominas, J. (ed.) Estabilidad de taludes y laderas naturales. Monografía 3. Barcelona: Sociedad Española de Geomorfología, 1989. Coromines, J. Joan Coromines, Premio Nacional de las Letras Españolas, 1989. 1990. Daumas, M. «Les crues du 3 aout 1963 dans les hautes vallées aragonaises et catalanes». Revue géographique des Pyrénées et du Sud- ouest (1964), t. XXXV. Ecors Pyrenees Team. «The ECORS deep reflection seismic survey across the Pyrenees». Nature (1988), 331; p. 508-511. Figueras, S. «Quan la terra tremola». A: IES Francesc Ribalta 1979/2004: 25 anys d’insti- tut, Solsona: L’Institut, 2005; p. 115-122. Freixes, A. «Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya. Interès estratègic i sostenibilitat». Barcelona: Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona, 2010. [tesi doctoral]. Galanó, S. Itineraris a peu per la Vall Fosca. CossetàniaEdicions, 2008. (Col·leccióAzimut99). Ardèvol, L. [et al.]. Meravelles geològiques del Pallars Sobirà. Barcelona: Arola Editors, 2005. Arranz, E.; Lago. «Geología del Parque Nacional: interés de su estudio y conservación». A: Quartes Jornades sobre Recerca. Depar- tament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 1997. – «Carácteres geológicos de los gabros del sector Taüll-Estanys del Pessó». A: Terceres Jornades sobre Recerca. Departament d’Agri- cultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 1994; p. 27-38. –«Implicaciones genéticas de los ‘campos de enclaves’. Ejemplos en la presa de Cavallers». A: Terceres Jornades sobre Recerca. Departa- ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 1994; p. 39-40. Arribas, O. Fauna y paisaje de los Pirineos en la era glaciar . Barcelona: Lynx, 2004. Bordonau, J. Els complexos glaciolacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus. Logroño: Geoforma, 1992. Geòtop 109: L’allau d’arrossegalls de Senet. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Depar- tament Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural, 2001. Geozona 110: Ambients lacustres del Parc d’Ai- güestortes. Barcelona: Generalitat deCatalunya. DepartamentMedi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural, 2001. «El glaciarismo cuaternario en los Pirineos». Enseñanza de las Ciencias de la Tierra , vol. 13, núm. 3 (2006), p. 252-229. Bru, J.; Serrat, D.; Vilaplana, J. M. «La dinámica geomorfológica de la cuenca torrenci- al de Jou-LaGuingueta (Noguera Pallaresa)». A: Inestabilidadde laderas en el Pirineo. Barcelona: ETSI Caminos, Canales y Puertos, 1984. Calvet, M. «The Quaternary glaciation of the Pyrenees». A: Quaternary Glaciations-Extent and Crononology, 2004. Carrillo, E.; Afonso, I. Guia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ministerio de Medio Ambiente. O. A. Parques Nacionales, 1999. BIBLIOGRAFIA